À tout pèrt l assessor provinzièl Achille Spinelli e i referenc tecnics touc ite te la enrescida A cèsa Moggioli l é peà via l secont zicle di Mèrtesc del Euregio, la scontrèdes avertes a duc i sentadins en cont de temes culturèi e sozièi, col prum apuntament te chel che l é stat portà dant l projet “Il mondo giovanile tra transizioni, sfide e opportunità”, a chel che à tout pèrt ence l assessor provinzièl per l svilup economich, la enrescida e l lurier Achille Spinelli. Anter duc l era ence l sorastant del Dipartiment istruzion e cultura de la PAT Roberto Ceccato, la sorastanta de la scola Viviana Sbardella e la sorastanta generèla de l’Agenzia del Lurier Stefania Terlizzi. L projet portà dant ai 31 de jené, che se lascia su na enrescida che tolarà ite presciapech 12.000 joegn, l é volù da na colaborazion anter Euregio e sogec di trei teritories. Per l Trentin: l Dipartiment Istruzion e Cultura de la PAT, l Dipartiment de Psicologia e Scienzes Cognitives de l’Università de Trent, IPESE e l’Agenzia del Lurier; per la Provinzia autonoma de Busan: l Ofize Orientament scolastich e profescionèl e per l Tirol l Dipartiment Lurier e Sozietà. “L davegnir di joegn l é n argoment prioritèr per na istituzion publica e se aon cruzià de chest ence endèna i Stac generèi del Lurier, tanche fenii, desche de la cura e de la gestion di momenc de transizion”, l à scomenzà l assessor Spinelli. “Meter vèrda ai momenc de passaje che vegn fora a do a do endèna la vita, tant te la scola che tel lurier, momenc scherpenc e de malsegureza che compagna la dezijions per sie davegnir, da canche i é a la mesènes enscin a canche i cern l’università, l é de gran emportanza. Endèna la vita la jent la cogn tor desvaliva sorts de dezijions e l ent publich l cogn sporjer e gestir chesta transizions, col meter a la leta sogec spezialisé, ence ti besegnes de la firmes, che i sie bogn de conseèr coluna strèdes l é miec tor e colun endrez durèr. L mond del lurier l vel jent jona enjignèda e spezialisèda te la profescion cernuda e chest podon l arsegurèr con n percors scolastich con na formazion permanenta. Per chest, da n trat en ca, l sistem Trentin l met en esser e l sostegn n sistem de orientament a do a do, ence tras na colaborazion anter scola, formazion profescionèla e lurier”, l à dit l assessor Spinelli.